El ducat de Gandia estava format per fèrtils terres i un cultiu que convertiria als Borja en una de les famílies valencianes més riques de l'època. I no era la taronja o l'arròs com ara, sinó, la canyamel.

El bon clima de la zona, tindre a l'abast la mà d'obra barata dels moriscos i les tècniques que van importar dels sucrers de Sicília, com ara els molins de sucre o trapigs, així com el canvi de sistema passant a la gran explotació van fer possible que la producció de canyamel dels Borja fora de les més importants d'Europa. Van ser anys d'esplendor, especialment després del casament de Carles de Borja, quint duc de Gandia amb Magdalena Centelles, hereva del comtat d'Oliva. Amb l'expulsió dels moriscos van perdre bona part dels seus treballadors, que a més eren la mà d'obra experta en aquesta producció, i el ducat va caure en una decadència de la qual mai es recuperaria totalment.